Pagina (354/708)

   

pagina


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

      Quella lì la va, s'ciao! El ne derv on alter; e 'n salta foeura ona pussèe bella giovina ancamò, che la dis: Damm de mangià; se de no, mi moeuri. Sicome105 el gh'aveva minga de dagh de mangià, e così anca quella lì la moeur. Finalment el derv el terz; e ven foeura ona bellissima giovina ancamò che la ghe dis: Mi no gh' hoo nè sed nè famm, mi no vuj che voregh ben. Alora ghe passa tutta la malinconia. E le mena via subet pe menalla a cà de so pader e sposalla. Sta giovina l'era tutta despettinada, ma lu le voeur menà via l'istess; e se metten in viagg tutt e dùu per tornà a casa del Re. Quand hin a metà strada, el fioeu del Re, lee, la gh'ha sed, e lu, el va a toeugh on poo d'acqua, e le lassa lì sola per on moment. Lee intant la sent ona vôs su d'ona pianta, che ghe dis: O come te sèe bella! Ma te voeut andà a casa così consciada? Aspetta, che vegni giò mi a pettinat. E intant ven giò de la pianta quella tal veggetta goeubba color del ramm, ch'el fioeu del Re el ghe aveva ridùu adree. E la se mett a pettinalla, e la ghe mett dùu sponton106 in testa e tutt in on tratt la diventa ona colomba e la vola via, e resta lì invece ona brutta giovina cont i oeucc losch. Torna indrèe el fioeu del Re; el resta lì de sass a vedè sto cambiament; el se frega i oeucc; ghe par de sbagliass; el ghe dis: Ma come mai te see diventàda insci brutta? Ma mi gh'hoo vergogna a menatt a casa del me papà. Ma lee, le ghe dà d'intend, che la tornarà a diventà bella e de menalla con lu l'istess. Invers el fioeu del Re e rabbiàa come on scin107, el mena via sta brutta tosa.


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

   

La novellaja fiorentina
Fiabe e novelline
di Vittorio Imbriani
Editore Vigo Livorno
1877 pagine 708

   





Damm