Pagina (479/708)

   

pagina


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

      Vann innanz anmò on pòo; quand han faa on poo de strada ancamò, guarden indrèe. L'acqua l'è scomparsa e el mago el ghe torna a corr adrèe. Allor lor tran via la nisciœula; e se ved on gran incendi, on gran fœugh. E lor ciappaven temp e corriven per podè rivà a quel sit, che lu, el podess minga ciappaj. Tornen a guardà indrèe, el veden anmó: - «Tra via la castegna!» - E lor eren abass e in alt se vedeva ona gran montagna, fin ch'hin rivaa in quel tal sit, in dove eren andàa a tœu i so cavaj. Là han tolt su i cavaj, pœu han miss i so tosânn e via hin andàa a drittura a
      la cittàa. Là appenna ch'i han vist a comparì, che tutti saveven la disgrazia del Re; s'hin miss adrèe a sonà i campann, a fa festa, eh! El Re, el dis: - «Cosse l'è, che gh'è? coss'è success, che fan sta legria? Andè a ciama.» - El moment che van per dagh la risposta, van denter de la porta sti trij, ch'hin andàa via cont i so tosânn. Allora el Re tutt content a vedé i so tosânn, che gh'aveven deliberàa! I tosânn ghe cunten, che, quand lor eren là tutt e tre insemma a discorr distant de la bonn, era vegnùu sto mago, ch'i ha menàa via tutt e tre con gran forz, e lor han minga poduu nè ciamà la bonn nè nient. El Re a quij trii disertor el gh'ha perdonaa; e pœu el gh'ha fàa on gran regal, che lor hin stàa contentissem e s'ciau. È passàa on car de merda de pipì, in bocca a tutti i sciori, ch'hin stàa chì a sentì.
     
      [8] Non fa che (sic). Leggi e dì: non fa se non.
     
      [9] Queste incombenze ineseguibili riconducono naturalmente al pensiero il mito di Psiche.


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

   

La novellaja fiorentina
Fiabe e novelline
di Vittorio Imbriani
Editore Vigo Livorno
1877 pagine 708

   





Psiche