Pagina (594/708)

   

pagina


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

      » - Allora la monega, la dis: - «Si, mi hoo mai vorùu dì nient per no inquietàtt, ma questa l'è la toa tosa.» - Allora la tosa, la ghe trà i bracc al coll a soa mader e la ghe dis: - «Subet che mi sont la toa tosa e mi saroo quella, che te salvaràa de chì.» - E s'ciavo e van via. La monega, la dis: - «Per caritàa, digh nient a la badessa; fa minga in manera, che mì gh'abbia andà de mezz.» - E lee, la ghe dis: - «No, sta sira l'è tropp tard; ma diman, quand saran tutti a dormì e quiett, mi e ti emm de sortì del convent. Ti, te see pratica de sta cittàa chì; e andarem tutt e dò de l'arcivescov. E quand sarem là, lassem parlà de mi.» - Adess bœugna tornà del marì. Combinazion, ch'el marì l'ha mai podùu savè, in dove l'avess compagnàa soa miee so pader de lee. E lu, l'andava semper de sira de spess in de sto arcivescov in conversazion; el ghe diseva tutt i so dispiasè, ch'el gh'aveva: e lu, l'arcivescov, el ghe diseva de sperà, che chi sà che on quaj dì o l'alter l'avess avuu de podè trovà ancamò la soa mièe? Ven, che quella sira l'era là in conversazion, quand va denter on servitor. El ghe dis: - «Soa Eminenza, gh'è chì dò monegh; han de bisogn de parlagh.» - Allora l'arcivescov, el và là, el ghe dis: - «Come! dò monegh de sti or fœura del monestee?» - E lee, allora, la tosa, la ghe dis: - «Si, el bisogn, el m'ha faa sortì anca de sti or chì!» - e la ghe cunta i maltrattament, che ghe faven a la soa mamma, che han mai voruu cred, che la fuss maridada. - «E mi sont vegnuda a savè, che mi sont la soa tosa; e vegni a interced grazî per la mia mamma» - Allora lu, el dis: - «Ben, diman vegnaroo subet al convent; faròo finta de andà a vedè tutt i local.


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

   

La novellaja fiorentina
Fiabe e novelline
di Vittorio Imbriani
Editore Vigo Livorno
1877 pagine 708

   





Eminenza