Pagina (674/708)

   

pagina


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

      Ven, che lu el sent, che diseven, che gh'era la tosa del Re d'on sit distant dove l'era lu, che la stava inscì mal; insomma, che gh'era andàa tutti i professor, tutti i dottor e nessun podeven falla guarì. E lu, el Re, l'aveva ditt, che chi podeva fa guarì la soa tosa, fussen stàa pover, fussen stàa scior, de qualunque condizion, lu el ghe le dava in sposa, se la voreven. E se lor la voressen minga per sposa, lu iè fava ricch. Lu, el pajsanell, ghe ven in ment de quella storia, che l'ha sentìi su la pianta. Allora el dis: - «Vœuj andà mì» - I so padron: - «Perchè te vœut andà via? in dove te vœut andà? te stèe ben chì!» - «No» - el dis - «vœuj andà a girà el mond.» - L'ha minga vorùu dì, dove l'era la soa intenzion, ch'el voreva andà. El va in quella citàa, in dove gh'era sto Re, che gh'aveva la tosa, che la stava inscì mal. Lu, prima de andà là, l'è andàa a tœu la soa acqua, quella tal acqua de quella fontanna e el se l'è portada adrèe. El va là a la cort, el se fà annunzià, el ghe dis, che lu l'era lì per fà guarì la tosa del Re. E lor, i servitor, se metten a guardagh e a rid, perchè gh'era andàa là tanti medegh e tanti professor, ch'hin mai stàa bon de falla guarì. E lu, el gh'ha ditt: - «Ben! s'hin mai stàa bon lor, mi saròo quell, che le farà guarì.» - E van a dighel al Re, che gh'era sto tal, che gh'aveva la pretesa de fa guarì la soa tosa. El Re, el gh'ha ditt: - «Ch'el vegna pur chì, che mi ghe parlaròo mi.» - El va là del Re. El Re, el ghe dis: - «Sent, se te credet de vess bon de falla guarì, ben; ma, se te fet per fa on scherz, varda, che ti te la passaret mal.


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

   

La novellaja fiorentina
Fiabe e novelline
di Vittorio Imbriani
Editore Vigo Livorno
1877 pagine 708