Pagina (695/708)

   

pagina


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

      E la padronna la ghe dimandava: - «Cossa te gh'het, dì, che te manget pu?» - La serva, la gh'ha ditt: - «Sont amalada; sont stada vott dì senza mangià; e adess gh'hoo famm pu.» - La padronna, l'ha ditt: - «Provaroo anca mi a sta vott dì senza mangià, per vedè, se me ven famm pu anca a mi.» - Quell di trii o quatter dì l'è andada innanz; e pœu, quell di cinq dì, l'è stada pu bonna de levass su de la gran famma; e l'era pu bonna nanca de parlà. La seguitava a fa segn con duu dit, che ghe calava296 apenna duu dì a finì. E la serva, l'ha veduu che la parlava pu, l'è andada a ciamà el pret. El pret, el ved che la fa semper segn con sti duu dit, el gh'ha dimandaa a la serva, cossa la voreva dì con sto segn. E lee, la diseva, sta serva, che, intant che l'era in vitta, la diseva semper, che la soa sostanza l'era de spartì in duu, al curat e a la serva. E gh'andava là tutt i so parent; e ghe diseven, cosse la voreva dì? perchè la fava sti segn? E ie diseven a tutti, che la lassava la soa sostanza a duu. El pret, l'ha faa giò el so testament lu; e, quand l'è morta, han ciappàa lor duu tutt coss.
     
     
      V. EL COEUGH297.
     
      Ona volta gh'era on scior, ch'el gh'aveva in nomm: - «Abbaa, che mangia e bev senza pensà.» - E gh'è andàa là el Re; l'ha veduu fœura sto cartell; el ghe dis: s'el gh'aveva minga de pensà, el ghe dava lu de pensà. El gh'ha ditt de fà in vott dì i tre robb, ch'el diseva lu. Vunna, de savè digh quanti stell gh'era in ciel298, quanti brazza de corda ghe voreva per andà in ciel e cossa el pensava lu.


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

   

La novellaja fiorentina
Fiabe e novelline
di Vittorio Imbriani
Editore Vigo Livorno
1877 pagine 708