Pagina (697/708)

   

pagina


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

      » - Allora, el signor ghe rispondeva: - «Che grazia te vœut?» - «La grazia de avegh almen pan assèe.» - «Va, che el pan assèe te ghe l'avaret.» - Dopo, el marì, el ghe diseva de tornà anmò in ciel, a cercà la grazia, d'avegh la minestra tutt i dì e la carna a la festa. E el signor: - «Te gh'avaret la minestra tutt i dì e la carna a la festa.» - Ma el marì, mai content, el ghe diseva de tornà sù, per domandà la carna tutt i dì e la tavola a la festa. El signor, semper bon, i ha vorrùu contentà anca in quest. El marì, el torna ancamò a dì de cercà la tavola tutt i dì e la carozza per andà a spass. El signor: - «Te gh'avaret la tavola tutt i dì e la carozza per andà a spass.» - Dopo, la gh'ha dimandàa al signor el titol de contessa per lee e de cont per so marì. Ma el signor, l'ha perdùu la pazienza; el gh'ha rispost: - «Va, che ti te saret ona stronzessa e to marì on stronz.» - La pianta, la s'è spezzada e l'è borlada in del rud insemma ai dùu mai-content301.
     
     
      VII. L'ESEMPI DI OCCH302.
     
      Ona volta, gh'era on Re; e sto Re, el gh'aveva ona tosa; e lu, l'ha semper tegnuda in collegg, finchè l'è stada granda. Quand l'è stada granda, l'ha tirada a cà; e el gh'ha dimandàa, se la voreva maridass o cosse l'è che la voreva fà. E lee, la gh'ha ditt, che la soa vocazion l'era d'andà monega. E lu, el gh'aveva domà che sta tosa, el ghe rincresséva. E lu, puttost che mandalla lontan, l'ha fabricàa on convent in de l'istessa citàa. E lee, allora, la restava la superiora. El Re, l'aveva fàa on lascet de tanti ben, de tanti feudi, per quej, che voreven andà monegh e che podeven minga; el ghe aveva lassàa de viv con sti fondi.


Pagina_Precedente  Pagina_Successiva  Indice  Copertina 

   

La novellaja fiorentina
Fiabe e novelline
di Vittorio Imbriani
Editore Vigo Livorno
1877 pagine 708